Europa, una dècada marcada pel foc
- Mireia Camacho
- Data visualization
- 2 d’agost de 2026
L'estiu acostuma a arribar acompanyat de bon temps, dies de platja i vacances, però la calor també significa sequeres i onades de calor. Aquestes condicions fan que el paisatge europeu reuneixi els factors necessaris perquè un petit focus pugui convertir-se en un incendi forestal.
L'estàndard europeu considera que la «temporada d'incendis» transcorre entre l'1 de juny i el 30 de setembre, però l'augment de les temperatures i les sequeres estan contribuint a què els grans incendis ja no es limitin als mesos d'estiu.
Europa ha passat d'haver de fer front a 1.194 incendis l'any 2016 a 10.403 només durant els sis primers mesos del 2026.
El nombre d'incendis a Europa no ha deixat de créixer durant l'última dècada. El salt més gran es va produir entre el 2021 i el 2022, quan es va passar de 6.629 a 12.672 incendis, gairebé el doble en un sol any. Des d'aleshores, les xifres s'han mantingut molt per sobre dels nivells registrats a l'inici de la dècada.
En els darrers anys, els incendis ja no han quedat limitats als mesos d'estiu i, en casos concrets com el febrer i el març del 2019 o els mesos de març del 2021, 2022, 2025 i 2026, s'ha arribat a superar el nombre d'incendis dels mesos d'estiu d'aquell mateix any.
També cal destacar que, amb el canvi climàtic, el mes d'octubre tendeix a igualar les temperatures i les condicions climàtiques del setembre, fet que incrementa el risc de què es produeixin incendis similars als de l'estiu.
Però es podria pensar que un nombre més gran d'incendis no hauria de suposar necessàriament més hectàrees (Ha) cremades. I, fins a cert punt, seria cert.
El 2020 hi va haver 5.602 incendis i es van cremar 919.533 Ha, mentre que el 2021, amb 6.629 incendis, se'n van cremar 919.049 Ha. Més de 1.000 incendis més el 2021, però menys hectàrees cremades que el 2020.
Malauradament, l'increment del nombre d'incendis ha estat tan brusc en els darrers anys que també s'ha reflectit en el nombre d'hectàrees cremades: de 506.184 Ha el 2016 a més de 2 milions d'hectàrees el 2025.
Aleshores, què està provocant que cada any cremin tantes hectàrees? La major part de la superfície afectada no es reparteix entre milers de petits incendis, sinó que es concentra en un nombre reduït de grans incendis.
Segons els estàndards oficials utilitzats a Espanya, es considera Gran Incendi Forestal (GIF) qualsevol incendi que supera les 500 hectàrees de superfície forestal cremada.
Excepte el 2016 i el 2017, aquests grans incendis forestals representen entre el 2% i el 6% del total d'incendis registrats cada any. Tot i això, són responsables de més de la meitat de la superfície cremada en la majoria dels anys.
Xifra total d'incendis i grans incendis forestals per any
| Any | Incendis | GIF | Ha totals | Ha cremades pels GIF |
|---|---|---|---|---|
| 2016 | 1.194 | 228 (19,1 %) | 506.184 | 352.830 (69,7 %) |
| 2017 | 2.733 | 396 (14,5 %) | 1.256.594 | 956.759 (76,1 %) |
| 2018 | 1.138 | 60 (5,3 %) | 198.993 | 102.295 (51,4 %) |
| 2019 | 3.299 | 186 (5,6 %) | 533.407 | 251.864 (47,2 %) |
| 2020 | 5.602 | 282 (5,0 %) | 919.533 | 543.127 (59,1 %) |
| 2021 | 6.629 | 231 (3,5 %) | 919.049 | 597.316 (65,0 %) |
| 2022 | 12.672 | 367 (2,9 %) | 1.300.001 | 713.738 (54,9 %) |
| 2023 | 8.377 | 215 (2,6 %) | 804.663 | 433.280 (53,8 %) |
| 2024 | 18.391 | 555 (3,0 %) | 1.798.548 | 837.800 (46,6 %) |
| 2025 | 21.578 | 534 (2,5 %) | 2.172.169 | 1.271.969 (58,6 %) |
| 2026* | 10.403 | 116 (1,1 %) | 471.529 | 158.402 (33,6 %) |
* Fins a principis de juliol
Especialment a l'estiu és fàcil que un petit incendi acabi descontrolant-se i es converteixi en un gran incendi forestal. Les altes temperatures, les sequeres, els baixos nivells d'humitat i el vent creen les condicions propícies perquè el foc es propagui amb rapidesa. En zones de difícil accés o amb una orografia complexa, les tasques d'extinció es compliquen i augmenta el risc que l'incendi assoleixi grans dimensions.
Tot i que els incendis forestals es registren pràcticament a tota Europa, no es distribueixen de manera homogènia. El Fire Weather Index (FWI) de Copernicus estima el risc de què es produeixin incendis a partir de dades meteorològiques i determina quines zones presenten les condicions més favorables perquè s'hi origini un gran incendi.
Des del 2016 el risc ha augmentat lleugerament, però els països mediterranis són els que reuneixen cada estiu les condicions més favorables per a la propagació del foc i concentren la major part dels incendis registrats.
Tot i així, cada país presenta patrons d'incendis diferents durant l'última dècada, que també s'han vist condicionats per altres factors, com el relleu o els efectius disponibles.
Portugal és un dels països més castigats pels incendis. La superfície cremada es concentra al nord i al centre del país, ja que és la zona on el relleu és més abrupte i els bombers tenen més dificultats per controlar la propagació del foc.
A Espanya, els incendis es distribueixen de manera força heterogènia. El nord-oest peninsular concentra clarament la major activitat, amb una successió gairebé contínua d'incendis des de Galícia fins a la cornisa cantàbrica. També destaquen diversos focus a l'oest de Castella i Lleó, Extremadura i alguns sectors del Sistema Central, mentre que el litoral mediterrani presenta incendis més aïllats i de menor extensió.
Itàlia és un dels països europeus amb un nombre més gran d'incendis forestals. La major part es concentra al sud de la península i a les illes de Sicília i Sardenya, on el clima mediterrani, les altes temperatures estivals i l'abundància de vegetació afavoreixen l'aparició i la propagació del foc. En canvi, el nord del país registra una activitat molt més reduïda i dispersa, concentrada principalment a les regions costaneres i en alguns sectors dels Apenins.
Els països de la costa occidental dels Balcans presenten un dels patrons d'incendis més continus d'Europa. Des de Croàcia fins a Albània, els incendis es concentren principalment a la franja costanera del mar Adriàtic i a les zones muntanyoses de l'interior, on els estius secs, el relleu abrupte i l'abundant vegetació mediterrània afavoreixen la propagació del foc. En canvi, les planes de l'interior registren una activitat molt més reduïda i dispersa.
Els incendis a Grècia es reparteixen per tot el territori, però es concentren al centre i al sud del país. Les regions d'Àtica, Eubea (Evia) i el Peloponès registren alguns dels episodis més freqüents, als quals s'afegeixen nombrosos incendis a les illes de la mar Egea.
Els estius secs i calorosos, juntament amb la vegetació mediterrània i el relleu muntanyós, afavoreixen que el foc es propagui ràpidament en moltes d'aquestes zones. Com a conseqüència, Grècia ha registrat alguns dels incendis més extensos i devastadors d'Europa durant l'última dècada, inclòs l'incendi més gran registrat mai a la Unió Europea.
Ucraïna presenta un patró d'incendis molt diferent del de la resta d'Europa. Mentre que fins al 2021 els focus es distribuïen de manera dispersa per diferents regions del país, a partir del 2024 s'observa una forta concentració a l'est i al sud, seguint de prop la línia del front i la frontera amb Rússia.
La majoria d'aquests incendis no responen únicament a les condicions meteorològiques de l'estiu, sinó també a les conseqüències directes del conflicte armat: explosions, bombardejos, mines i munició generen nombrosos focus d'incendi que, en un context d'altes temperatures i sequera, poden propagar-se durant dies.
Com a resultat, el 2024 es va convertir en la pitjor temporada d'incendis mai registrada a Ucraïna, amb una superfície cremada sense precedents i un patró d'incendis que reflecteix clarament l'avanç de la guerra sobre el territori.
Durant l'última dècada, Europa ha experimentat un augment tant del nombre d'incendis com de la superfície cremada. Els grans incendis forestals ja no són episodis excepcionals limitats a uns quants estius especialment secs, sinó fenòmens cada vegada més freqüents que apareixen abans de l'estiu, s'allarguen fins ben entrada la tardor i afecten regions on fa només uns anys eren molt menys habituals. L'augment de les temperatures, les sequeres prolongades i les onades de calor creen unes condicions cada vegada més favorables perquè un petit focus pugui transformar-se en un incendi de grans dimensions.
Tanmateix, el clima per si sol no explica el que està passant. La Comissió Europea assenyala que el canvi climàtic actua com un multiplicador del risc, afavorint la propagació del foc, però no acostuma a ser l'origen de l'incendi. Segons un estudi del Centre Comú de Recerca (JRC), en aquells incendis dels quals s'ha pogut determinar la causa (aproximadament la meitat), al voltant del 96 % van ser provocats per l'activitat humana, ja fos de manera deliberada o per negligència, mentre que només el 4 % van tenir un origen natural, com ara la caiguda d'un llamp.
Reduir el risc dels grans incendis passa, per tant, per actuar en dos fronts. D'una banda, limitar l'escalfament global per evitar que les condicions meteorològiques continuïn afavorint incendis cada vegada més extrems. De l'altra, reforçar la prevenció, la gestió forestal i la conscienciació ciutadana per reduir el nombre d'incendis que arriben a produir-se. Perquè, tot i que no sempre és possible evitar que un estiu sigui més càlid i sec, sí que és possible reduir el nombre de focs que arriben a iniciar-se i, amb això, limitar l'impacte d'uns incendis que cada any amenacen una part més gran del territori europeu.
La totalitat d'aquesta peça ha estat elaborada a partir de dades del Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS).
